municipiColomers

Història

Està documentat al segle ix amb el mot llatí Columbarios amb el consegüent significat del «lloc on es crien coloms»[2] i és aquesta la raó per la qual a l’escut de Colomers es representa un colom.

Pel que fa a restes històriques que s’han trobat al municipi de Colomers, les més antigues corresponen a diversos dòlium (dipòsit esfèric de terrissa usat pels romans per posar-hi oli, gra, vi i altres), restes de cereals, argiles per fabricar terrissa i fragments de columna de marbre d’origen romà que es van trobar entre els anys 1960 i 1980 en plena restauració de l’església de Santa Maria de Colomers i que demostren el pas dels romans per Colomers, com també es demostra amb el miliari (pilars cilíndrics de pedra que marcaven els recorreguts en vies romanes, el que serien avui dia les senyals) que es trobà que actualment es troba exposat a la plaça del poble.

El primer document on apareix el nom de Colomers correspon a un diploma de l’any 844, en plena època dels Carolingis. En el document, el rei Carles el Calb confirma el cenobi de Sant Medir la cel·la monàstica de Colomers (procedent de l’abadia benedictina d’Amer) amb la frase en llengua llatina «necnon cellulas duas in pago impuritanense sitas, quarum una apellatur Columbariis, sita super fluvium Taceram», que en llatí vol dir «així com les dues cel·les del comtat d’Empúries, una de les quals s’anomena Colomers, situada sobre el riu Ter». El 1210, l’abadia d’Amer completà el seu domini sobre el lloc en comprar-ne la jurisdicció del compte Hug IV d’Empúries.

A més a més, gràcies a un post-scriptum que es troba a un llibre dedicat a la Guerra Civil Catalana del segle XV, escrit pel compte del Pallars, es pot saber que la reina catalana Joana Enríquez es va allotjar a Colomers durant tres dies fins que va ser localitzada pels seus contraris, els catalans feudals o els remences, i va fugir a Sant Jordi Desvalls, un dels pobles veí. No obstant això, els trenta soldats que protegien el poble de Colomers van morir.

Pel que fa a guerres, no només es té constància de la Guerra Civil Catalana del segle XV, pel que fa a Colomers, també es té constància, probablement per la proximitat amb França, de molts dels soldats francesos que feien estada a Colomers en les diferents guerres que es troben en el període d’entre els segles XVI i XVII, com ara la guerra dels segadors o la guerra dels vuit anys i, ja al segle XIX, a causa de les guerres napoleòniques, els exèrcits francesos també fan estada a Colomers, tot i ser un poble relativament petit.

En relació a la història local, cal destacar la Casa Quintana. La Casa Quintana ha sigut sempre coneguda al poble com la millor casa del poble per excel·lència, ja sigui per propietats (eren terratinents), per la seva arquitectura d’estil barroc o per les grans polèmiques que aixecava al poble. La família Quintana data del segle XIV mentre que la Casa Quintana, de planta, dos pisos i una torre de vigilància en posició estratègica per l’època, data del segle xvii. Des d’antic, sempre ha passat de generació rere generació fins que l’any 1973, l’esposa de l’últim dels Quintana, Joaquim de Quintana Quintana, afusellat en plena Guerra Civil Espanyola l’any 1936, es vengué tot el llegat dels Quintana i fugí del poble. La família Quintana ha sigut sempre molt popular al poble de Colomers, des d’antic fins ben acabada la Guerra Civil Espanyola. A més a més, d’aquesta família ja se’n té constància l’any 1321 quan apareix en diferents capbreus i documents relacionats amb l’abadia d’Amer quan la família es disputava la propietat del poble de Colomers amb l’abadia d’Amer, propietària de gran part del poble. Al segle XVI, la família Quintana amplia el seu patrimoni fins que acaben adquirint quasi tots els béns que l’abadia d’Amer tenia a Colomers. Deixant de banda la riquesa dels Quintana, també es pot dir que sempre ha sigut una família polèmica, ja que sovint es trobaven amb plets contra l’abat d’Amer o amb altres persones de renom per l’època. Actualment, aquesta família ja no resideix a Colomers i no se’n té constància de res més que els descendents directes dels Quintana de Colomers es troben, ara per ara, a Lleida.

Pel que fa al segle XIX a Colomers, es pot remarcar que per l’any 1890, es va establir una fàbrica tèxtil de punt al Raval de Colomers, la part baixa del poble, i la construcció d’un nou campanar a l’església de Santa Maria de Colomers.

Per acabar amb la descripció històrica, el segle xx a Colomers va ser un dels més importants per l’evolució positiva del poble. En aquest mateix segle, el poble rep ua instal·lació elèctrica i també de telèfon, a les cases més benestants. També es construeix un cementiri nou, l’any 1926, tot abandonant l’antic emplaçament davant l’església de Santa Maria de Colomers. La gent del poble es modernitza i s’interessa per la política i per l’oci, tant que funden societats com “La Colometa”, “La Victoria Columbense” i “Paz i Alegria”. La Guerra Civil Espanyola esclata i es produeixen dos bombardejos al poble. Els colomersencs es refugiaven a la rectoria del poble i molta gent optà per amagar-se al bosc. En aquesta tràgica etapa, es produeix la desaparició d’onze colomersencs a les quals es va homenatjar l’any 2004, amb unaa placa commemorativa que actualment es troba a un parc del poble. En el mateix segle, es reclama una escola per noies i una altra per nois i l’any 1961 s’inauguren les noves escoles fins que l’any 1964 esdevenen escoles mixtes. Continuant per la mateixa línia, es va construir un canal, que ja no existeix, el qual està soterrat. De cara a la política, es produí un fet remarcable que va tenir lloc l’any 1987 quan Concepció Planas passa a ser la primera alcaldessa, i de moment última, de Colomers.

Actes i celebracions

Encantament dels Pans

Festa petita del poble amb el tradicional encantament dels pans, celebració que rau en la subhasta de coques que aporta la gent de Colomers i que es rifen davant de tothom que en vulgui, tan els que n’han portat com els que van a comprar-la. Aquesta petita celebració té lloc el cap de setmana anterior o posterior al 20 de gener.

El Ball de la gitana

El dimarts de carnaval anteriorment la gent recorria el poble cantant i ballant El ball de la gitana, i recollint ous i botifarres amb els quals feia una gran truitada. Actualment, tot i que aquesta tradició ha desaparegut, durant els últims anys, coincidint amb la inauguració del Centre cívic, la Comissió de festes organitza un dinar durant el cap de setmana de carnaval.

Estiu a la Fresca

Durant els dissabtes del mes de juliol, l’ajuntament de Colomers organitza un conjunt d’actes culturals (cinema al carrer, cant, teatre, etc..) de forma gratuïta.

Festa major de Colomers

Festa major del poble que se celebra el primer cap de setmana del mes de setembre, per Sant Llenç

Escut Colomers
  • Població : 176
  • Superficie : 4.3 km²
  • Densitat : 40.93 hab/km²
  • Altitud : 41 m
  • Codi IDESCAT : 170558
  • Alcalde : Josep Manuel López Gifreu - IPC-AMUNT (Independents-CUP)
  • Ajuntament : web
  • Darreres Municipals : Resultats Eleccions 2019

Estem treballant en el web!